Dizionari Talian Furlan

cancelliere s.m.

  1. 1
    s.m. [TS] dir. (funzionari che al à di scrivi, compilâ e autenticâ documents publics legâi) cancelîr
    (te aministrazion de justizie, uficiâl public ausiliari dal judiç cun funzions aministrativis e jurisdizionâls) cancelîr
    2
    s.m. [TS] dir. (in Italie, ministri dai afârs forescj) cancelîr
    (in Austrie e in Gjermanie, prin ministri) cancelîr
    3
    s.m. [TS] dir. (cui che al à di aministrâ la rapresentance tes ambassadis, tes legazions, tai consolâts) cancelîr
    4
    s.m. [TS] burocr. (segretari, archivist tes universitâts, tes academiis, tai archivis) cancelîr
    5
    s.m. [TS] stor. (te Ete di Mieç e tal Rinassiment, cui che al direzeve une cancelarie) cancelîr
    6
    s.m. [TS] stor. (tes corts bizantinis, il plui alt funzionari di justizie) cancelîr