Dizionari Talian Furlan

burrasca s.f.

  1. 1a
    s.f. [AD] (burlaç sul mâr) burascje, burlaç, altr.trad. bissebove, bovadice, burascjade, codebuie, rogan, sbave, seon, straleche, stravint
    • le imbarcazioni sono in pericolo per la burrasca, lis barcjis a son in pericul pe burascje o ancje pal burlaç
    • non uscire, è tempo di burrasca, no stâ a lâ fûr, al bute sù burascje o ancje burlaç
    1b
    s.f. [TS] meteor. (aiar cuntune velocitât tra i 15 e i 25 m. al secont) burascje
    2a
    s.f. [CO] fig. (tragjedie, disgracie) disdite, malepasche, disgracie, altr.trad. batidure, maldestin, prove, tragjedie
    • ha avuto una vita piena di burrasche, al à vût une esistence plene di disditis
    • le molte burrasche lo hanno cambiato, lis tantis disditis lu àn cambiât
    2b
    s.f. [CO] fig. (conflit psicologjic e morâl) savoltament, conturbie, burlaç, altr.trad. messedament, mulin, rivoltament
    • era scosso da una burrasca di emozioni, al jere scossât di un savoltament o ancje di une conturbie di emozions
    2c
    s.f. [CO] fig. (situazion di conflit, barufe violente) burlaç, batibui, barafuse, altr.trad. barufe, montafin
    • c'è stata burrasca fra gli amici, al è stât batibui o ancje burlaç tra i amîs