Dizionari Talian Furlan

borghese 1 adi., s.m. e f.

  1. 1a
    adi., s.m. e f. [FO] (cui che al è de classe borghese) borghês
    • quella ragazza proviene da una famiglia borghese, chê frute e ven di une famee borghese
    1b
    adi. [FO] (leât ae sfere de borghesie) borghês
    • le mode del mondo borghese, lis modis dal mont borghês
    2
    adi., s.m. e f. [FO] (che, cui che al smicje al vivi cuiet, al benstâ e si contente dal ordin costituît) borghês, altr.trad. conformist, conservadôr, penseben
    • si comporta come un borghese conformista, si compuarte tant che un borghês conformist
    3
    adi. [FO] spres. (mût bas di fâ, di dî e di pensâ) borghês, altr.trad. barbin, meschin, mieze velade, pedoglôs, sparagnin, strent, tegnôs
    • puah, concezioni borghesi le loro!, puah, concezions borghesis lis lôr!
    4
    adi., s.m. e f. [FO] (civîl, in contraposizion cun eclesiastic o militâr) civîl, borghês
    • quel ragazzo è un borghese, non fa parte dell'esercito, chel zovin al è un civîl o ancje un borghês, nol è intal esercit