Dizionari Talian Furlan

borgata s.f.

  1. 1
    s.f. [AD] (cuartîr, contrade, borc suburban intai margjins di une grande citât) borc, borgade, altr.trad. contrade, cuartîr
    • le borgate della capitale, lis borgadis de capitâl
    2
    s.f. [AD] (piçule schirie di cjasis di campagne) borc, borgade, cjasâl
    • una borgata in mezzo ai campi, un cjasâl tal mieç dai cjamps