Dizionari Talian Furlan

bonaccia s.f.

  1. 1
    s.f. [CO] (calme di aiar intal mâr) bonace, altr.trad. calme
    • la gara di vela è sospesa per la bonaccia, la gare di vele e je sospindude pe bonace
    2
    s.f. [CO] fig. (cundizion di calme, buine disposizion) pâs, altr.trad. bonace, cuiet, serenitât, trancuilitât
    • dopo la baruffa, ecco la bonaccia, daspò de barufe, ve la pâs