Dizionari Talian Furlan

bi- conf.

der. dal lat. ‘bi-’, di ‘bis’, dôs voltis

  1. 1
    TS (fat di doi, dopli) bi-
    • bicentenario, bicentenari
    2
    TS chim. (tai compuescj, al indiche presince di doi atoms o grups atomics compagns o cui sâi inorganics, i sâi acits) bi-
    • biacetina, biacetine
    • bicarbonato, bicarbonât
    3
    TS anat. (al indiche relazion di dôs parts simetrichis) bi-
    • bitemporale, bitemporâl