Dizionari Talian Furlan

beato adi., p.pass., s.m.

  1. 1
    p.pass. [FO] (vt. beare)
    2a
    adi. [FO] (dal dut content) beât, apaiât, altr.trad. cence pinsîrs, content, pacjific, seren
    • dopo aver passato l'esame si sente beato, daspò di vê passât l'esam al è beât
    (di alc che al da contentece, serenitât) beât, altr.trad. fortunât, seren
    • vita beata, vite beade
    • o tempi beati, tempi ben fortunati!, o timps beâts, o timps ben fortunâts!
    2b
    adi. [FO] (tant che escl. par pandi la fortune di cdn.) beât, fortunât
    • beati loro!, beâts lôr!
    • beato lui!, beât ce mai!
    (rispueste che e pant che si acete alc, ancje se al è a pro di un altri)
    • "e se guadagna più del 5%?" "Beato lui", "e se al vuadagne plui dal 5%?" "Bon par lui"
    (unic om fra tantis feminis) beât, altr.trad. biel, fortunât
    • beato fra le donne, beât tra lis feminis
    (di alc che al fâs pierdi la pazience) biât, benedet
    • questo beato congegno non funziona, chest benedet argagn ca nol funzione
    (in prov. o det.) beât
    • beato colui che avrà ben seminato, beât chel che al varà ben semenât
    2c
    adi. [CO] (in plene contentece) beât, contenton, altr.trad. estasiât, estatic, gjangjant, pacjific
    • se ne stava beato ad ascoltare musica, al jere li beât che al scoltave musiche
    3a
    adi., s.m. [TS] religj. (che al gjolt de vision di Diu) beât, altr.trad. spirt beât
    • le anime beate del paradiso, lis animis beadis dal paradîs
    (atribût de Madone e dal pape) beât
    • la Beata sempre Vergine Maria, la Beade simpri Vergjine Marie
    3b
    s.m. [TS] religj. (venerât de Glesie cun cult public ancje se no sant) beât
    • il beato Bertrando, il beât Beltram
    • la beata Elena Valentinis, la beade Eline Valentinis