Dizionari Talian Furlan

atmosfera s.f.

  1. 1
    s.f. [FO] (volum di aiar tor ator de Tiere) atmosfere, altr.trad. aerosfere, aiar
    • l'atmosfera è inquinata, la atmosfere e je intosseade
    (l'aiar che si respire) atmosfere, aiar, altr.trad. aerosfere, aiar
    • in montagna c'è un'atmosfera pulita, in mont al è aiar net
    [TS] meteor. (il voluç di gas ator di un cuarp celest) atmosfere
    • l'atmosfera di Venere, la atmosfere di Venus
    2
    s.f. [CO] fig. (cundizion psicologjiche di un grup di personis e/o dal lôr ambient) atmosfere, clime, altr.trad. aiar
    • in famiglia l'atmosfera è serena, in famee la atmosfere e je serene
    • l'atmosfera di un luogo sacro, la atmosfere di un lûc sacrât
    (clime gjenerâl, complès di sensazions che a vegnin di une opare di art, di un test di leterature e sim.) atmosfere, clime
    • l'atmosfera tipicamente triestina dell'opera di Svevo, la atmosfere triestine tipiche de opare di Svevo
    [TS] pit. (te critiche des arts figurativis, spazi che al involuce lis figuris, mudant il lôr aspiet e il valôr daûr de lûs e dal pont di osservazion) atmosfere
    • le atmosfere delle pitture venete del '500, lis atmosferis des pituris venitis dal '500
    3
    s.f. [TS] fis., metrol. (unitât di misure pari ae pression che e fâs une colone di 760 mm di mercuri su la sô base, ven a stâi 1,013 10^5 N m^-2 Pa) atmosfere
    • gonfiare alla pressione di due atmosfere, sglonfâ cu la pression di dôs atmosferis
    4
    s.f. [TS] chim., tecn. (ambient gasôs dentri di un implant di reazion e sim.) atmosfere