Dizionari Talian Furlan

armatura s.f.

  1. 1
    s.f. [CO] (complès des armis personâls di difese metudis sù une volte dai vuerîrs) armadure
    • un castello con una mostra di armature medievali, un cjistiel cuntune mostre di armaduris medievâls
    [TS] st.milit. (machine di vuere antighe, doprade par parâ i soldâts intant che a assaltavin une postazion) armadure
    2a
    s.f. [TS] bot., zool. (complès di orghins e di struturis esternis che a difindin animâi e plantis) armadure
    2b
    s.f. [CO] fig. (difese, protezion) armadure, corace, altr.trad. arme, scût
    • l'ironia è la sua più forte armatura contro le disgrazie della vita, la ironie e je la armadure plui fuarte che al à cuintri des disgraciis de vite
    3a
    s.f. [TS] edil. (struture provisorie di len o di metal par sostignî oparis di muradure o par permeti ai operaris di lavorâ in altece) armadure
    3b
    s.f. [TS] edil. (struture di poie intai sgjâfs) armadure
    (tal ciment armât, struture metaliche cjapade dentri te butade di ciment par che e resisti aes fuarcis di trazion) armadure
    3c
    s.f. [TS] mar. (struture che e ten un traghet a plomp intant che si cjame e si discjame) armadure
    4
    s.f. [TS] metal. (tes fondariis, struture che e fâs che no si deformin lis vascjis de colade) armadure
    5
    s.f. [TS] eletr. (ognidune des superficiis metalichis di un condensadôr eletric) armadure
    (ancure di un circuit magnetic) armadure
    (invistidure di protezion di un cabli) armadure
    6
    s.f. [TS] tess. (incrosament dai fîi de urdidure e de trame par formâ il tiessût) armadure
    (toc di tiessût zontât par dâ plui fuarce a ciertis parts di un vistît) fuartece
    7
    s.f. [TS] agr. (struture par indreçâ o par corezi la cressite des plantis) spalere