Dizionari Talian Furlan

affamare v.tr.

  1. 1
    v.tr. [AD] (fâ stâ cence mangjative) famâ
    • l'esercito aveva affamato il territorio, l'esercit al veve famât il teritori
    (fâ deventâ plui puar) discjarnâ, scunî, famâ
    • le tasse avevano affamato i poveri, lis tassis a vevin famât i puars